5 - EDWARD HOPPER. Nighthawks

Nighthawks (1942)
84×152 cm. Oli
Art Institute of Chicago - Chicago.

Als Estats Units d'entreguerres, durant l'època de la Gran Depressió i en un temps en el qual s'imposava el surrealisme o formes semi abstractes com el cubisme o el fauvisme, una sèrie de pintors joves com Wyeth, Grant Wood o Hopper van tornar al realisme més pur per tal de representar una visió particular de la vida quotidiana americana. De tots ells, el més gran per a mi va ser Edward Hopper (Nyack, NY 1882–1967)

Els quadres de Hopper normalment representen figures humanes, aïllades o en grup, pero sempre amb un sentiment de soledat i de ressignació, quan no fins i tot d'avorriment. Sovint tenim la sensació d'estar veient un instant de temps detingut, el fotograma d'una pel.lícula, gairebé com si fóssim uns voyeurs embadalits; i és això el que fa els quadres de Hopper fascinants. Hopper li donava molta importància i era molt metòdic amb la representació de la llum i amb la composició de les figures en l'espai.

Nighthawks és el quadre que particularment més m'agrada del pintor. El va començar a pintar immediatament després de l'atac japonès a Pearl Harbor i transmet la sensació de tristor i de pessimisme que es va apoderar del país.

Per veure la pàgina del museu, CLIC AQUÍ

4 - GEORGES SEURAT. Un bany a Asnières

Une baignade à Asnières (1884)
201x300 cm. Oli
National Gallery - London

Coincidint amb el final del moviment impressionista, alguns pintors francesos van intentar anar una mica més enllà, aprofitant els mètodes bàsics d'aquest corrent però simplificant-lo i buscant un ordre. Aquest és el cas de Cezanne, per exemple, o de Seurat (Paris, 1859-1891)

Georges Seurat no va ser mai un pintor molt destre (li van negar, de fet, l'ingrés a l'escola de belles arts), pel que de bén jovenet va haver de practicar molt copiant quadres de mestres italians i estudiant tècnica i teoria cromàtica. Això el va portar a inventar una tècnica totalment nova consistent en construir els seus quadres a base de minúsculs punts de colors purs com si fos un mosàic. Aquesta tècnica, que ell va anomenar puntillisme (i de la que va ser pràcticament l'únic representant) tenia, però, un problema: la seva complexitat radical el va portar a simplificar al màxim les formes i les figures, ja que corria el perill de que quedés tot confús en un núvol de colors.

Aquest magnífic quadre, que transmet una quietud i una calma inusual i que va trencar totalment amb l'impressionisme imperant, és el primer de la sèrie de gran format i ja deixa intuir la tècnica puntillista. De fet, Seurat el va reprendre anys després per aplicar la tècnica en diversos llocs de la pintura, com a la figura del nen banyant-se, per exemple (que ben bé podria ser un preciós quadre per si mateix). Representa un grup d'obrers i familiars en un dia de festa banyant-se en un riu a les afores de Paris; de fet la zona industrial de la ciutat s'intueix al fons.

Seurat va portar la seva tècnica cada vegada més lluny, prescindint cada vegada més de les figures o les edificacions i experimentant al final només amb punts i colors.

Per anar a la pàgina del museu, CLIC AQUÍ

3. JAN VERMEER. La lletera

Het Melkmeisje (c. 1660)
45,5x41cm. Oli
Rijksmuseum, Amsterdam

La sensacions que un té al trobar-se davant un quadre de Vermeer són sovint les mateixes: embadaliment, perdua del món de vista, abstracció... i el convenciment de que estem davant d'un objecte meravellós. Val, d'acord, això es el que em passa a mi, per alguna cosa Vermeer és un dels meus pintors preferits; però crec que a més d'un li haurà passat al contemplar qualsevol d'aquests pertits quadres.

No sabem gaire de Jan Vermeer (Delft 1632-1675). No va pintar molts quadres: només 33 estan catalogats i encara un parell més se li poden atribuir. Pero n'hi ha prou per considerar-lo el més gran dels mestres holandesos de la segona meitat del Segle XVII. Quasi sempre són pintures d'interior, en petites habitacions que es creu que eren estances de casa seva, que expliquen una escena quotidiana amb una figura humana o com a molt dues.

En general, els temes imperants entre els pintors flamencs de l'època (Kalf, Steen, Ruisdael) són sovint interiors en cases típicament holandeses, natures mortes o paisatges quasi sempre nòrdics. Pero no es van limitar a reproduir la naturalesa amb perfecció acadèmica, sino que s'hi van implicar i podem contemplar com l'artista hi expresa les seves emocions i els seus gustos personals. I a més, els hi servia per resoldre problemes específics de virtuosisme (la llum incidint en un got, contrastos en les teles, reflexes en un riu en moviment, etc.)

En concret en aquest quadre, si algú s'acosta a observar la paret que sembla blanca, s'adonarà que no és de bon tros uniforme: milers de variacions de color són el que li donen aquest caràcter tant viu i real. I el mateix es pot dir de les teles o de la llum filtrant-se per la finestra. Vermeer va captar les qualitats, colors i formes d'una manera precisa, sense que sembli que el quadre esta sobretreballat o resulti dur. Això es el que fa aquesta petita i humil pintura una de les majors obres mestres de tots els temps.

Per anar a la pàgina del museu, CLIC AQUÍ